Va néixer un 19 de novembre cap a l’any 1920. Llucmaçanes ha canviat molt, i açò és el primer que ella em remarca. Xerraré una estoneta amb na Margarita Carreras Villalonga, per jo na Margarita de ses injeccions.
"Es poble era com una família, hi havia un sol telèfon a sa plaça, un sol cotxe i un
metge, es doctor Andreu", així comença sa nostra xerradeta, venia per un camí i se
n’anava per l’altre, si els seus serveis volien una bandera els veïns penjarien, tan senzill com açò.
Servei de correu hi havia,
de bon matí partia,
dimecres i diumenge es que volia cap a Maó es dirigia,
ben mudats i amb es cotxe de cavalls tornaven cap es migdia.
Si a es poble peix volien menjar,
a un pescador des Canutells li havien de comprar,
ell venia tot descalç pues sabates no tenia.
El que sí es llucmaçaners ja tenien era sa botiga,
allà mateix d’ara la trobaríem.
Per divertir-se dos casinos tenien,
un per es diumenge anar a ballar,
i l’altra cada dia per
sa vetllada poder passar.
Ses festes de Llucmaçanes res a veure tenien amb ses d’ara,
dissabte i diumenge hi havia balls,
i el que no hi havia cap ni un eren cavalls,
es dilluns no hi havia sardines,
sa festa era gran però per sa gent des poble,
i tot es feia a es carrer de sa font.
Na Margarita a una família ajudava,
ses feines de casa els hi resolia,
açò de més grandeta, de joveneta a escola anava,
fillets i filletes no coincidien,
els primers del Sr. Bernat aprenien,
els segons de la Sra. Eulàlia sabien.
Ja per acabar jo volia saber com així ella picar sabia,
injeccions va començar a posar practicant amb sa família,
ara que sa tècnica va perfeccionar,
el Sr. Seguí li va fer millorar.
Fins aquí ha arribat sa xerrada, i de tot cor ho dic, jo he fet sa gran xalada.