dimarts, 27 de novembre de 2007

Reserva de Local Social

Deseas reservar el salón de la Asociación de Vecinos para celebrar algún evento en particular. En el siguiente calendario podrás comprobar si la fecha deseada se encuentra disponible.

En el caso que esté disponible, ponte en contacto con Pilar Pons a los teléfonos            971 362 331 / 610 880 223 indicando el día deseado. A partir del 1º de enero de 2011 el precio del alquiler del salón es de 20.00€.

Recuerda que el alquiler del salón no incluye la pista de baloncesto, permaneciendo ésta de uso público en todo momento.


dissabte, 24 de novembre de 2007

Pregón de las fiestas de Sant Gaieta 2007

Lo prometido es deuda y a petición de varios vecinos y como bién dice el refran, "más vale tarde que nunca", hoy publicamos el emotivo pregón de Josep Carreras en las pasadas fiestas de Sant Gaieta 2007.

Bona nit llumassaneres, llumassaners i tots els que hi ha avui reunits aquí.
En primer lloc abans de començar aquest pregó, o el que en surtí, vull recordar a dos Ilumassaners, una d'adopció i l'altre de naixement que avui no son aquí.

Primerament recordaré a mu mare que per problemes d'edat no ha pogut venir, ella és Ilumassanera d'adopció ja que va néixer a Biniparrell i quan es va casar va venir a viure a Llucmassanes, que per a ella en aquell temps era com anar a la capital. Llumassanes tenia llum eléctrica, botiga, església i casino; coses que a Biniparrell no hi havia. Segur que si fos aquí trobaria que el seu fill ha fet un pregó preciós.

L'altre persona que voldria recordar és en Miquel Seguí, en Miquel de can Borras, que fa poc temps ens va deixar per sempre. Amic i veí de tota la vida. En es setze o disset anys ens varem separar per anar a estudiar, pera sempre mantinguérem una bona relació, darrerament més degut a la seva malaltia, perqué jo ja I'havia passada primer. Ell en demanava com havia estat el meu procés i les fases de la malaltia. S'hivern passat va ser la darrera vegada que ens trobarem a Palma, jo hi havia d'anar per a una reunió i ell va dir que deixaria la feina una estona per trobar-nos, tots dos teníem pressa, pera sense adonar­nos ens va passar el temps i varem arribar molt tard allá on ens esperaven. Com sempre acabarem parlant de la nostra època de Llucmassenes.

En Lluís de Llucmassenes Gran", ara del "Caserío", en va dir que per fer el pregó havien pensat amb un llucmassaner que hagués viscut fora, pero que no hagués perdut la relació amb el poble. Crec Miquel que tu tens més mérits que jo, perqué havies viscut molts més anys fora. Miquel va per tu.

I com diuen anem per feines. Puc dir que quan en Lluís em va dir per fer el pregó, encara que Ii vaig demaner un parell de dies, no vaig tenir gaire dubtes i a ca mev en varen acabar de donar s'empenta, crec que era per tenir s'excusa per venir a fer tres o quatre dies per aquí, ja que aquest estiu no havien de venir.
Si agafem el díccionari i cercar, la paraula pregó, trobam les definicions següents:
Primera: "crida", que el saig del poble feia i sempre solia començar amb la coneguda frase "de part del senyor batle" on comunicava noticies oficials les quals podien ser bones o dolentes per I'auditori, crec que aquí no es tracta de fer aixo.
En segona opció ens diu "discurs literari que hom pronuncia en públic amb ocasió duna festivitat o celebració" és el cas que pens que correspon aquí, pero amb aquesta definició crec que jo hi tinc un petit problema per poder complir-la bé, perqué se literatura mai ha estat es meu fort, de fa molts d'anys no fair més que classe de matematiques.
Mira que me’n donará de problemas aquest pregó perquè ja fa dos fulls que escric i encara no l’he començat.

En Lluís en va dir que els hi aqradaria saber la visió que té del poble un llumassaner que viu fora, pera que no ha perdut del tot el contacte amb ell. Jo em demano de quin Llucmassanes, dels molts que hi ha hagut al llarg d'aquests darrers cinquanta anys, he de parlar.

Ja ho deia n'Heracli fa 27 segles "no pudem nedar dues vegades en el mateix riu, perqué les aigües d'aquest riu no són les mateixes i nosaltres tampoc". Als pobles i a nosaltres ens passa el mateix que el riu poc o molt anem canviant contínuament.

Així que he decidit parlar dels Llucmassanes que jo en tinc record o de com els record jo, no vol dir que siguin els vertaders, ja ho diu el refrany " tot és des color des vidre amb que ho mirem ".

Els meus primers records són d’alla on vaig néixer al carrer de Sa Font , trob que era es nombre tretze, pera no n'hestic segur. El que si tenc ben clar es que estava envoltat de cans de conills. Davant hi havia "ca n'Albert coc” ara "ca na Margarita de cas Valencia" o també li diuen de "can Biel" i a la dreta "Sa Garriga". En aquestes dues cases hi habitaven els dos caçadors de conills més famosos del terme i crec que podrien dir de d’illa, en Pere "es Burjó" o de "Sa Garriga", per noms no hi estaven, tenia fama fora de Menorca perquè a més de ser es caçador d’en “Rubio de Mongofre”, anava a exposicións canines a Barcelona.
Era el LLucmassanes dels carrers sense asfaltar, molta pols a I'estiu, moltes basses i fang a I'hivern, per disgust de les nostres mares que veien com ens embrutaven de fang i pols. No hi havia ni "teles", ni "plays" ni "psp", ni "messenger", que aconsegueixen tenir els al•lots asseguts tranquil•lament dins ca Seva, per tant nosaltres per jugar corríem per tot el poble. Quan ens passavem d'hora i no havies arribat a ca teva, senties es crit de ta mare, no hi havia móbils per localitzar-te
En aquest temps al poble no hi havia més que dos cotxes el de "n'Albert Coc" i el d'en "Juanito des vi". No hi havia més que un teléfon per tot el poble al casino de can "Tino Carena", aquest a la vegada era es saig de Llucmassanes.
En aquesta època totes les finques de llucmassanes estaven conreades, la majoria de la gent feia feina al camp.
Els al'lots quan estavem malalts ens posavem a tremolar perqué pensavem que vindria, na "Margarita de cas Valencia", a posar-nos les injeccions.

Era una vida tranquilla, o jo actualmente li veig, tothom feia feina, pero sense córrer. Quan ens trobavem pel carrer sempre hi havia cinc minuts per xerrar del temps, de ses patates o de ses vaques, aquestes seguien molt bé el ritme dels seus amos, perqué, quan veien que ells s'aturaven elles també. Me'n record d'en "Toni Buinó" que sempre era es que tenia ses vaques més grasses, aixa en aquell temps era un orgull i d'en "Marc de Sant Blanc" quan estuva a "Sa Garriga" sempre solia dur l'egua juntament en les vaques
Un altre fet d'aquest temps, que em vaig recordar fa poc mirant fotos antigues per dins una capsa on la meva mare les té guardades, és quan varen dur "la Mare de Déu del Toro" en peregrinació i varen enramar els carrers i fins i tot varen fer arcs.
Era el temps que Llucmassanes tenia escola d'al.lots i d'al•lotes, allà várem consolidar el primer grup de companys, érem: en "Miquel de Ca'n Borras", en "Xec des vi", en "Miquel de s'olivar", en "Marc de Sant Blanc", en "Lluis de Llucmassanes Gran", en "José de Curnia", en "Toni Noguero", jo i molts d'altres. S'escola era unitaria i ni havia de sis fins a tretze o catorze anys; junts varem aprendre ses primeres lletres, s'encarregat de fer-ho va ser "Don Bartomeu Morey", era un home que feia feina en ganes, pera nosaltres moltes vagades trobavem que en massa entusiasme, perqué quan sentien s'expressió: "Jesús Maria que ets de bobo" ja ens posaven a tremolar perqué sa becollada o sa regalada ja la teníem assegurada, pera crec que tots hem sortit persones normals, no ens va traumatitzar massa, suposo que deu ser per dur la contraria als psicalegs i teórics d'avui en dia.
Actualment no el deixarien fer feina, l’acusarien de maltractaments físics i psicológics als alumnes, pera jo crec que actualment a moltes escoles ni faria falta un de "Don Bartomeu" per posar un poc d'ordre.
Quan teniem qualque cosa que es sembles a una pilota jugavem a futbol. A n'és Pla hi havia dos arbres que feien de porteria (ara ja no hi són). Teníem greus problemes per poder jugar, si sa pilota ens anava dins "s'hort den Pons" havien d'anar molt vius per treure-la, perqué semblava que estava amagat darrera sa paret i ens la prenia, deia que li rompien el que tenia sembrat, el bo el cas es que a vagades no hi havia res.
Avui hi ha abundancia de tot, pera record que es primer "balón" que hi va haver a Llucmassanes el va tenir en Miquel Borras que sa mare, na Margarita, li va canviar en punts que entraven en els paquets de "Xocolates Lloveras", crec que en varen haver de menjar molts d'anys.
Quan he recordat a na Margarita m'ha fet pensar que podrien dir que era sa cronista oficial des poble, perqué quan hi havia qualque fet important ella escrivia gloses, avui en "Just de Sant Blanc" li ha agafat el relleu com a glosador.
Sense adonar-nos va arribar la televisió, les primeres "mobilettes", "guttzis" i qualque cotxe despistat que anaven robant protagonisme als cabriolés.
No penseu que en aquest Llucmassanes no hi havia al-lotes, ara els hi ve l'època de començar a agafar protagonisme , els diumenges començarem a fer voltes pel poble en na "Joana des Pla", na "Pili de se botiga" , na "Paquita Canet", na "Ma Antónia de Malbuger", "n'Antonieta de can Borras", na "Magdalena Bomba", na "Catalina i na Ma Antónia de s'estancia", però al final, d'aquest grup no en va sortir cap parella.

Es sa temporada que en "Juanito Viudo" treia el maxim rendiment del seu cotxe, a la vegada que feia viatges de gent a Maó, comprava per la botiga, sa seva dona n'Esperanca era sa botiguera des poble, i com que ell era el carter també aprofitava es viatge per anar a correus a cercar les cartes; era el que es diu un viatge aprofitat. A més hi ha que dir que els diumenges tocava l'orgue a I'església.

Llucmassanes no s’atura i segueix endavant. Un bon día un grup dellumassaners encapçalats per en Biel Mir començaren a fer gestions amb l'Ajuntament de Maó per asfaltar els camins, cosa que al final varen aconseguir. Aquest fet va ser si no estic equivocat el que posteriorment va marcar el sorgiment de l'Associació de Veïns de Llucmassanes, que és la que está marcant la pauta els darrers vint-i-cinc o trenta anys.
Començam (l'época del canvi, ve gent nova a viure a Llucmassanes, es comença a invertir l'ordre de anar-se'n a viure a Maó, arriben els primers "pioners" de la colonització, en Rafel Mús i n'Amelia Briones.
Llucmassanes va evolucionant, el camp va perdent protagonisme i es surt fora fer feina, cada vegada són més els que tan sols hi dormen, pero hi ha més doblers i es comença a arreglar les cases . Es va perdent un poc sa tranquil•litat, ja no es pot deixar la porta oberta tranquil•lament. Anar a passar la vetllade a casa de qualque veí a l'hivern i anar a prendre la fresca al carrer o al Pla de I'Església havia acabat en 1'implantació massiva de la televisió.
Però Llucmassanes té ganxo, cada vegada és més la gent que hi vol viure, les cases pugen de preu i es torna molt difícil el poder comprar una casa al poble. Canvia un poc el seu aspecte, les parets dels horts augmenten d'altura, es planta "seto", es posa bruc, la gent es tanca dins ca seva, de viure obert cap al carrer es passa a viure cap a dins de casa, la gent vol intimitat i tranquil•litat; fets que troba a Llucmassanes.
Baix es meu punt de vista, com es veu, ha evolucionat; però crec que dins aquesta evolució ha conservat encara l'essencia de poble, els matins quan vas a la botiga a cercar el pa encara et saludes en tothom i si no tens pressa pots xerrar una estona amb en "Xec Malagarba", en "Biel de sa Botiga", en "Rafel de Llucmassanes Gran" o en "Toni Atienza" (per cert ex alumne meu).

Com els que jo anomenaria "Los últimos de Filipinas": en "Biel de se Botiga", en "Plácido de Llucmassanes Gran" i en "José de Tornalti Nou", encara conserven un poc aquella tradició pagesa de Llucmassanes.
Pel poble encara veus els al-lots que van en bicicleta, estan asseguts pels escalons de I'església o que juguen a básquet o futbol per la pista, poden anar tots sols pel carrer, aixó val molt.
Crec que aquesta evolució que ha fet llucmassanes ha estat positiva, s'ha anat adaptant a les situacions de la vida moderna, peró ha conservat trets molt importants d'aquell Llucmassanes que molts recordam. Crec que molt de mérit de que s'hagi mantingut aquest equilibri, el té l'associació de veins que ha anat vigilant perqué Llucmassasnes tingui una evolució correcta .
Pens que Llucmassanes hauria de seguir aquest ritme i aspirar a ser un poble Intel.ligent, i qué podrien dir que és un poble intel-ligent? La resposta seria: el que ofereix als seus habitants una bona qualitat de vida.
Seguiu així per a aconseguir deixar aquest poble Intel.ligent als nostres f ills i que ells segueixin evolucionant, sense perdre el control, per deixar-lo al seus fills i que sigui així per molts d'anys.
Bé, i no voldria que entre records, enyorances, reflexions i altres herbes, deixés de parlar del que en
teoría ens ha reunit aquí: les festes patronals de Sant Gaieta del 2.007.
Peró encara vos vull enredar dos minuts més per recordar aquelles festes de Llucmassanes en les que els fets principals eren les celebracions religioses, es ball en es Pla el dissabte vespre, el ball des vermut el
diumenges al migdia, on menjaven aquelles tapes de panxa i pilotes que feia "n'América", sa dona den "Bili Pelut", que obria el "Cassinet" per les festes, es ball del diumenge vespre, es focs i es dilluns pel capvespre jocs pels al•lots.

Després en "Xec des Pla" i na "Pili de sa Botiga" varen començar amb els cavalls, prest també hi vaig estar enredat jo, es veu que la tradició familiar estira.

Avui els cavalls han esdevingut els protagonistes de les festes a Llucmassanes i a tota Menorca. El seu ressó ha traspassat les fronteres de l’illa fa que malta gent vengui de fora per veure els cavalls, sigui a Sant Joan o a qualsevol poble de Menorca .

Cam a pregoner us convit a participar dels actes programats per celebrar Sant Gaietá. Que us sapiguem divertir i gaudir d'aquestes festes.
Coneixement amb la pomada.

Llucmassaneres, llucmassaners us anuncii que començen les festes patronals de Sant Gaietá 2.007
Molts d’anys a totes i tots i moltes gràcies
Visca Llucmassanes. 29-Juliol-2007

dissabte, 17 de novembre de 2007

Encuesta sobre la nueva web

Una vez finalizada la encuesta sobre la web, las conclusiones son las siguientes:

Con un total de 17 votos, se puede decir que la opinión media es que la nueva web no ofrece mucho más que la antigua, ya que alrededor de 9 votos son positivos, y 8 con tendencia negativa.

Posiblemente de cara al navegante no se aprecien de una manera destacada los cambios, pero para el administrador ha sido una actualización para mejor.

De todos modos, una de las ventajas nuevas es que podéis comentar directamente lo que pensais sobre lo que se va publicando, y entonces, ahora es el momento de descubrir el porqué de los votos negativos para intentar mejorar.

Vuestros comentarios pueden realizarse de manera anónima, aunque es preferible no hacerlo si las críticas son constructivas. Os agradeceremos mucho vuestras sugerencias.

diumenge, 11 de novembre de 2007

Estatuts

Amb la intenció de promoure i augmentar la informació cap als socis i veïns de LLucmaçanes i la visibilitat de la gestió de la junta, es publiquen els estatuts de la constitució de l'Associació de Veïns de Llucmaçanes.



CAPÍTOL PRIMER

Article 1r.- Denominació

Dia 15 de Febrer de 1978 es constitueix l’Associació de Veïns amb el nom “Asociación de Vecinos San Cayetano de Llucmessanes”. Amb l’aprovació del presents estatuts es denomina Associació de veïns Sant Gaietà de Llucmaçanes, entitat de caràcter privat i sense ànim de lucre, que es regeix per la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, que regula el dret d’associació, i per les disposicions legals vigents de les associacions de la seva classe, a més de per aquests Estatuts.

Article 2n.- Finalitat

a) L’Associació té com a finalitat assumir la representació i agrupar als socis veïns de la demarcació ciutadana que s’especifica a l’àmbit territorial, adoptant aquelles resolucions que afectin als interessos dels mateixos, i actuant pel bé de les millores de la comunitat i el seu desenvolupament humà i ciutadà, en busca de la millora de la vida comunitària de la zona i de la ciutat.

b) Promoure especialment la formació complementària de tots els veïns del nostre poble, mitjançant activitats culturals-recreatives, col·laborant en aquest fi amb d’altres organitzacions.

c) L’Associació serà portaveu dels interessos comuns. Defensant els mateixos amb la màxima possibilitat que permeti la normativa legal vigent.

d) Promocionar, assumir, gestionar, patrocinar i desenvolupar per sí o per tercers, encara que en aquest cas, sota la seva vigilància, els estudis, actes, espectacles i en general aquelles iniciatives que es consideren d’interès i conforme a la seva actuació per a millora i desenvolupament de la comunitat ciutadana.

e) S’exclouen dels fins d’aquesta Associació la propaganda i difusió partidista.

Article 3r.- Activitats

Per tal de complir la seva finalitat, podrà realitzar i planificar qualsevol tipus d’activitat que suposi:

a) Fomentar la convivència entre els veïns.

b) Formar i informar sobre matèries que siguin d’interès als veïns associats.

c) Promoure la discussió i elaboració de les normes que ens afectin a nivell urbanístic, mediambiental, de mobilitat. sociocultural, seguretat, sanitari..

d) Promoure la conscienciació amb els veïns dels problemes propers a la nostra zona i fomentar la participació en la seva solució.

Article 4t.- Domicili

El domicili principal de l’Associació radicarà a la Plaça de Sant Gaietà nº 1. Es podran crear altres locals socials mitjançant acord de la Junta Directiva, que tindrà atribucions per canviar tant el domicili com els locals, tot donant compte de l’acord corresponent al Registre d’Associacions.

Article 5è.- Àmbit territorial i durada

L’Associació desenvoluparà les seves activitats al nucli urbà de Llucmaçanes i als seus voltants, sens perjudici d’estendre les seves activitats en benefici de les zones limítrofs.

Tindrà durada indefinida i només es dissoldrà per acord de l’Assemblea General Extraordinària i per qualsevol de les causes previstes en les lleis.

CAPÍTOL SEGON
DELS ÒRGANS DIRECTIUS


Article 6è.- Òrgans

La direcció i administració de l’Associació les exerciran la Junta Directiva i l’Assemblea.

Secció 1a - La Junta Directiva

Article 7è.- Definició

L’Associació comptarà amb un òrgan de representació que gestioni i representi els seus interessos, i aquest serà l’òrgan competent per interpretar els preceptes continguts en aquests Estatuts i cobrir les seves llacunes, sempre amb submissió a la normativa legal vigent en matèria d’associacions i d’acord amb les disposicions i directives de l’Assemblea General.

Article 8è.- Composició

La Junta Directiva estarà formada per president o presidenta, vicepresident o vicepresidenta, secretari o secretària, tresorer o tresorera i un nombre de vocals no inferior a quatre ni superior a deu. Les persones en qui recaiguin aquests càrrecs han de ser majors d’edat, estar en ple ús dels drets civils, no trobar-se compreses en causa d’incompatibilitat d’acord amb la legislació vigent, tret que l’Assemblea General ho determini d’una altra manera per majoria dels membres assistents.

Article 9è.- Baixa

Els membres de la Junta Directiva se’n podran donar de baixa per renúncia voluntària, que han de comunicar per escrit amb 15 dies d’antelació, per incompliment de llurs obligacions i per l’acabament del seu mandat. En aquest darrer supòsit hauran de continuar exercint el càrrec fins que l’acceptin les persones que els hagin de substituir.

Article 10è.- Elecció de càrrecs

La Junta Directiva estarà formada per socis fundadors o numeraris escollits per un període de dos anys, no poden ser reelegits fins que passin dos anys des del seu cessament, llevat que el propi interessant manifesti la seva voluntat a ser candidat a la nova Junta. Cada any es renovaran la meitat dels membres de la Junta.

En la primera reunió de la nova Junta Directiva escollida, que s’haurà de celebrar durant els trenta dies naturals següents al del seu nomenament, d’entre els membres, i per majoria s’escolliran els càrrecs de President, Vicepresident, Secretari i Tesorer, o únicament els de les vacants produïdes per la renovació anual de la part de vocals que correspongui d’acord amb el previst en el paràgraf anterior.

Article 11è.- Funcions

Són funcions de la Junta Directiva:

a) Vetllar pel desenvolupament i compliment de les finalitats de l’Associació.

b) Executar els acords de l’Assemblea General.

c) Programar i dirigir les activitats socials.

d) Organitzar i realitzar la gestió administrativa i econòmica de l’Associació.

e) Sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea General el pressupost anual d’ingressos i despeses i l’estat de comptes de l’any anterior.

f) Qualsevol altra que no sigui competència exclusiva de l’Assemblea General.

Article 12è.- Sistema d’elecció

La nova Junta s’escollirà entre tots els socis fundadors i numeraris de l’Associació llevat dels membres sortits entre els dos darrers anys d’acord amb el previst en l’article 10.

A tal fi, s’ha de fer arribar a tots els associats amb dret a vot, la llista actualitzada dels socis amb un mínim de 15 dies d’antelació a la data de les eleccions.

Article 13è.- Sessions

La Junta Directiva es reunirà quan ho determini la presidència o la vicepresidència, a iniciativa pròpia o a petició d’un 50% dels seus components, i com a mínim una vegada al mes. Les convocatòries s’han de fer amb una antelació de 24 hores i han d’incloure l’ordre del dia de la sessió. Les presidirà el president o la presidenta i, en cas d’absència, el/la vicepresident/a o el/la secretari/ària, per aquest ordre. Si també hi fossin absents aquests dos darrers, presidirà la sessió el membre de la Junta de més edat.

Quedarà constituïda quan hi assisteixin la meitat més un dels seus membres. Perquè els acords de la Junta Directiva siguin vàlids, els ha d’adoptar la majoria simple dels vots assistents, sens que els membres puguin delegar el seu vot i amb el requisit que hi concorri la majoria dels components. La presidència gaudeix del vot de qualitat.

Article 14è.- Comissions

Els membres de la Junta Directiva presidiran les comissions que la mateixa Junta acordi de constituir a fi de delegar en elles la preparació de determinats actes o activitats o de demanar-ne les informacions necessàries.

A més a més, formaran part d’aquestes comissions el nombre de vocals que acordi la Junta Directiva, a proposta dels respectius presidents o presidentes, i, si fos necessari, socis o persones aliens a l’Associació que siguin designats amb caràcter d’assessors.

Article 15è.- La presidència

El president o presidenta de la Junta Directiva exercirà la representació de l’Associació i de les persones associades a ella per a la defensa dels seus interessos, representació que s’acreditarà mitjançant un certificat de l’acta de l’Assemblea General en la qual hagi estat elegit.

Les seves atribucions són les següents:

a) Assumir la representació legal de l’Associació en totes aquelles actuacions que siguin necessàries i en tots els actes que se celebrin, sens perjudici que pugui delegar en algun membre de la Junta Directiva; executar els acords adoptats pels òrgans de govern i representació; i presidir les sessions que tenguin.

b) Convocar i aixecar les sessions de la Junta Directiva i de l’Assemblea General, dirigir les deliberacions d’ambdues, decidir amb el vot de qualitat quan es produeixi un empat en les votacions, i autoritzar amb la seva signatura les actes esteses i els acords presos.

c) Ordenar els pagaments acordats vàlidament, que ha de signar juntament amb el/la tresorer/a.

d) Proposar el pla d’activitats de l’Associació a l’Assemblea General i a la Junta Directiva, i impulsar i dirigir les tasques i les mesures que consideri oportunes per a la millor realització dels fins socials.

Article 16è.- La vicepresidència

El president o presidenta estarà assistit en les seves funcions per un vicepresident o vicepresidenta que, a més a més, el substituirà en els casos de vacant, dimissió, absència o malaltia, i hi col·laborarà en l’exercici de les facultats presidencials que li deleguin.

Article 17è.- La secretaria

Les atribucions del secretari o secretària són:

a) Redactar les actes de les sessions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva en els llibres corresponents i autoritzar-les amb la seva signatura, juntament amb la del president o presidenta.

b) Rebre i tramitar les sol·licituds d’ingrés de socis i dur el fitxer i el llibre de registre corresponents.

c) Realitzar, sota la direcció del president o presidenta, les citacions i els ordres del dia de les assemblees generals i de la Junta Directiva.

d) Lliurar els certificats que pertoquin d’acord amb els llibres i arxius de l’Associació.

e) Vetllar pel compliment de les disposicions legals vigents en matèria d’associacions; custodiar la documentació oficial de l’entitat, tret de la que fa referència a la comptabilitat; i fer que es cursin als òrgans de l’Administració que en siguin competents les comunicacions sobre designació de juntes directives i altres acords socials susceptibles d’inscripció en els registres corresponents.

f) Tenir al seu càrrec la direcció de la resta de treballs administratius de l’entitat.

Article 18è.- La tresoreria

Les atribucions del tresorer o tresorera són:

a) Dirigir l’administració de la comptabilitat de l’Associació, de manera que permeti obtenir la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l’entitat, i mantenir informats del seu estat el president o presidenta i la Junta Directiva.

b) Recaptar i custodiar els fons de l’Associació i complir les ordres de pagament que lliuri la presidència.

c) Formalitzar el pressupost d’ingressos i despeses.

d) Formalitzar l’estat de comptes de l’exercici anterior i el pressupost d’ingressos i despeses del següent a fi de poder-los presentar a la Junta Directiva perquè, al seu torn, els sotmeti a l’aprovació de l’Assemblea General.

e) Custodiar els llibres de comptes.

Article 19è.- Les vocalies

Els/les vocals tenen les obligacions derivades de la seva participació en la Junta Directiva i en les comissions de treball o vocalies que aquesta consideri necessari crear segons el pla d’activitats aprovades per l’Assemblea General. Les seves funcions són, entre d’altres, les següents:

a) Responsabilitzar-se de la marxa de les comissions o vocalies que presideixin.

b) Donar compte, i demanar-ne l’aprovació a la Junta Directiva, dels programes de treball de la seva comissió o vocalia i comunicar-li les persones adscrites a aquestes. En els supòsits de vacant, dimissió, absència o malaltia, la Junta Directiva designarà les persones que els hagin de substituir fins que en la propera Assemblea General extraordinària que es tengui se’n ratifiqui el nomenament o siguin elegides definitivament.

Secció 2a - Òrgan de govern

Article 20è.- Assemblea General

L’òrgan suprem de govern de l’Associació és l’Assemblea General, integrada per tots els associats i associades, la qual té les més àmplies facultats i ha de ser presidida per la Junta Directiva. Ha d’adoptar els seus acords pel principi majoritari o de democràcia interna i s’ha de reunir, com a mínim, una vegada a l’any. Les seves sessions poden ser ordinàries o extraordinàries.

Article 21è.- Sessions ordinàries

L’Assemblea General ha de ser convocada, obligatòriament, en sessió ordinària una vegada a l’any durant la tardor. Les seves funcions són, entre d’altres, les següents:

a) Aprovar el pla general d’actuació de l’Associació, proposat per la Junta Directiva, i vetllar pel fidel compliment dels seus fins d’acord amb el que estableixen els Estatuts.

b) Aprovar, rectificar o censurar la gestió de la Junta Directiva.

c) Aprovar els pressuposts anuals d’ingressos i despeses, l’estat de comptes corresponent a l‘any anterior i les quotes o aportacions necessàries per al desenvolupament dels fins socials.

d) Qualssevol altres que no siguin competència de l’Assemblea General extraordinària.

Article 22è.- Sessions extraordinàries

L’Assemblea General es reunirà en sessió extraordinària quan ho acordi la Junta Directiva, a iniciativa pròpia o perquè ho hagi sol·licitat un nombre d’associats no inferior al 10 per 100, expressant l’objecte, la causa i l’assumpte concret; per conèixer de les facultats atribuïdes per disposició legal o reglamentària; i, en tot cas, per conèixer de les matèries següents:

a) Disposició o alienació de béns.

b) Nomenament de la Junta Directiva.

c) Sol·licitud de declaració d’utilitat pública.

d) Modificació dels Estatuts.

e) Acords presos per constituir-se o integrar-se en federacions.

f) Expulsió de socis a proposta de la Junta Directiva.

g) Dissolució de l’Associació.

Article 23è.- Convocatòria

Les convocatòries de les assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries, les ha de fer la Junta Directiva, per escrit on s’expressi el lloc, la data i l’hora de la reunió, a més de l’ordre del dia, amb un mínim de quinze dies d’antelació de la data prevista per a la reunió.

També es podrà fer constar la reunió de l’Assemblea General en segona convocatòria, sens que entre l’una i l’altra pugui haver-hi un termini de temps inferior a mitja hora.

Es podran incloure en l’ordre del dia, i a posteriori, aquelles propostes avalades per un mínim del 5 per 100 dels socis, les qual s’han de presentar amb 24 hores d’antelació.

Article 24è.- Constitució

Les assemblees generals quedaran vàlidament constituïdes en primera convocatòria quan
hi concorrin, presents o representats, una tercera part de les persones associades i serà presidida per la Junta Directiva.

Si no s’aconseguís el quòrum establert en el paràgraf anterior, l’Assemblea es reunirà en segona convocatòria i en aquest cas, quedarà constituïda qualsevol que sigui el nombre de persones associades que hi concorrin.

Article 25è.- Acords

Els acords de l’Assemblea General s’adoptaran per majoria simple de les persones presents o representades, quan els vots afirmatius superin els negatius.

Això no obstant, requeriran majoria qualificada de les persones presents o representades, els acords relatius als assumptes reflectits en l’article 22è d’aquests Estatuts, de la manera següent:

> Apartat a, b, c, d i e per majoria absoluta que resultarà quan els vots afirmatius superin la meitat dels assistents.

> Punts f i g: per majoria 2/3 dels vots emesos.

CAPÍTOL TERCER
DELS SOCIS I LES SÒCIES

Article 26è.- Admissió

Poden ser membres de l’Associació les persones físiques que tenguin la capacitat d’obrar i no estiguin subjectes a cap condició legal per exercir-ne el dret, a més de tenir la condició de veïns del nostre poble o mantenir una vinculació especial amb Llucmaçanes que seran reconegudes i admeses per la Junta Directiva.

Els fills i les filles menors d’edat de les persones associades tindran dret a gaudir dels béns socials i a participar en tots els serveis i les activitats de l’Associació.

Article 27è.- Classes de socis

Dintre de l’Associació hi podrà haver les classes de socis següents:

a) Socis fundadors: aquelles persones que compleixin els requisits per ser-ne socis i participin en l’acte de constitució de l’Associació.

b) Socis de número: aquelles persones que compleixin els requisits per ser-ne socis i
ingressin a l’Associació després que s’hagi constituït.

c) Socis col·laboradors: aquelles persones que, sens complir els requisits dels socis de número, vulguin col·laborar amb els fins i l’esperit de l’Associació, per a la qual cosa podran participar en les seves activitats amb les mateixes facultats, amb la distinció que en les assembles tindran dret de veu, però no de vot.

d) Socis menors d’edat: aquells menors no emancipats, majors de catorze anys, que tenguin el consentiment documentalment acreditat de les persones que hagin de suplir la seva capacitat, sens perjudici del règim previst per a les associacions infantils, juvenils o d’alumnes en l’article 7.2 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor.

e) Socis d’honor: aquelles persones que, pel seu prestigi o perquè han contribuït de manera rellevant a la dignificació, el desenvolupament i els fins de l’Associació, s’hagin fet creditores de tal distinció, que s’atorgarà a títol merament honorífic i sens que això comporti la condició jurídica de soci. Els anomenarà l’Assemblea General.

Article 28è.- Altes

Les persones que vulguin pertànyer a l’Associació, ho han de sol·licitar per escrit a la Junta Directiva la seva admissió serà automàtica si reuneix els requisits de l’article 26è.

Article 29è.- Baixes

Els socis podran sol·licitar donar-se de baixa de l’Associació voluntàriament, mitjançant comunicació escrita a la Junta Directiva, però això no els eximirà de satisfer les obligacions que tenguin pendents amb aquella.

L’Assemblea podrà separar de l’Associació aquells socis o sòcies que cometin actes com:

a) Falta de pagament de les quotes; en el benentès que es podrà recuperar la condició de soci o sòcia mitjançant l’abonament dels endarreriments existents.

b) Conductes contràries a l’esperit i els fins de l’Associació o que redundin en el seu demèrit o menyscabament.

La separació anirà precedida de la instrucció del corresponent expedient, en el qual haurà de ser escoltada la persona interessada, i la Junta Directiva dictarà proposta de resolució sobre l’assumpte que haurà de ser aprovada per l’Assemblea General. Contra l’acord d’expulsió es podrà interposar recurs davant la pròpia Assemblea General que es tengui.

Article 30è.- Drets

Els membres de l’Associació tenen els drets següents:

a) Participar en les activitats que promogui l’Associació i en els actes socials que organitzi per a tots els socis, tot gaudint dels beneficis econòmics corresponents a la realització d’aquestes activitats.

b) Participar en els òrgans de govern i representació, exercir el dret de vot i assistir a l’Assemblea General, d’acord amb els Estatuts.

c) Ser informats sobre la composició dels òrgans de govern i representació de l’Associació, del seu estat de comptes i del desenvolupament de la seva activitat.

d) Ser escoltats amb caràcter previ a l’adopció de mesures disciplinàries en contra d’ells i ser informats dels fets que hagin donat lloc a aquestes mesures; en el benentès que l’acord que, si escau, imposi la sanció, ha de ser motivat.

e) Impugnar els acords dels òrgans de l’Associació que considerin contraris a la llei o als Estatuts.
f) Posseir un exemplar d’aquests Estatuts i del Reglament de règim intern, i tenir coneixement dels acords que adoptin els òrgans directius.

Article 31è.- Deures

Són obligacions de totes les persones associades:

a) Col·laborar activament en el compliment dels objectius i els fins socials, compartir les finalitats de l’Associació i col·laborar per tal d’aconseguir-les.

b) Abonar les quotes d’entrada, les periòdiques, les derrames i altres aportacions que acordin els òrgans de l’Associació.

c) Acatar aquests Estatuts i les normes de règim intern que es dictin, així com els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern i de representació de l’Associació.

d) Acomplir fidelment les obligacions dels càrrecs que ocupin.

Article 32è.- Sancions

Els socis i les sòcies poden ser sancionats per l’Assemblea pel fet d’infringir reiteradament aquests Estatuts o els acords dels òrgans de govern de l’Associació. Les sancions poden comprendre des de la suspensió de llurs drets durant un mes fins a la separació definitiva de l’Associació en els termes prevists en l’article 29è.

CAPÍTOL QUART
DEL RÈGIM ECONÒMIC


Article 33è.- Patrimoni

L’Associació, en el moment de constituir-se, no té patrimoni ni fons social, i no tindrà més recursos econòmics que els que procedeixin de l’exercici de les seves activitats, de les aportacions dels socis i de les subvencions i donacions que, d’acord amb la llei vigent, es rebin, sens excedir el límit del pressupost anual de 60.000 euros.

Article 34è.- Recursos econòmics

Els recursos econòmics prevists per desenvolupar les activitats socials són els següents:

a) Les quotes de socis periòdiques o extraordinàries.

b) Els productes dels béns i els drets que li corresponguin, a més de les subvencions, el llegats o les donacions que pugui rebre de forma legal.

c) Els ingressos que obtengui l’Associació mitjançant les activitats lícites que acordi realitzar, sempre dintre dels fins estatutaris.

d) Qualsevol altre recurs lícit.

Article 35è.- Administració

L’administració dels fons de l’Associació es durà a terme sotmesa a la corresponent intervenció i amb la publicitat suficient a fi que els socis i les sòcies puguin tenir coneixement, periòdicament, de la destinació dels fons.

Article 36è.- Exercici

L’exercici associatiu i econòmic serà anual i el seu tancament tindrà lloc el 31 de desembre de cada any.

CAPÍTOL CINQUÈ
DE LA DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ


Article 37è.- Dissolució

L’Associació es dissoldrà per la voluntat de les persones associades expressada en Assemblea General convocada a aquest efecte, així com per les causes determinades en l’article 39è del Codi civil i per sentència judicial ferma.

L’acord de dissolució s’haurà d’adoptar per la majoria de dues terceres parts de les persones associades.

Article 38è.- Liquidació

La dissolució de l’Associació obrirà un període de liquidació fins a l’acabament del qual l’entitat conservarà la seva personalitat jurídica.

L’Assemblea General que n’acordi la dissolució nomenarà una comissió liquidadora integrada per cinc membres. Si no es produís aquest acord, els membres de l’òrgan de representació en el moment de la dissolució es convertiran en liquidadors, tret que aquests siguin designats pel jutge que, si escau, acordi la dissolució.

Article 39è.- Comissió liquidadora

La comissió liquidadora haurà de dur a terme les actuacions següents:

a) Vetllar per la integritat del patrimoni de l’Associació.

b) Concloure les operacions pendents i efectuar-ne la liquidació.

c) Cobrar els crèdits de l’Associació.

d) Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.

e) Lliurar els béns sobrants de l’Associació a qualsevol entitat legalment constituïda, amb domicili al mateix àmbit territorial d’actuació o al municipi, i que es dediqui als mateixos, o bé anàlegs, fins que els de l’Associació. Si no hi hagués cap entitat idònia, es destinaran a fins benèfics.

f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments en el Registre.

En el supòsit que l’Associació sigui insolvent, la comissió liquidadora haurà de promoure, immediatament, el procediment concursal oportú davant el jutge competent.

Llucmaçanes, 28 d’abril del 2004.

El President La Secretaria

Onofre Janer Sansaloni Laia Obrador i Pons.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Encuesta sobre las obras

Hace casi un mes planteamos la pregunta del millón, ¿Crees que las obras acabarán según lo proyectado?

Pues el veredicto ha sido claro: de los 11 votos, 2 piensan que sí (18%), y 9 que no (82%). Parece ser que no tenemos ninguna confianza en que en primavera todo el pueblo esté asfaltado y con las aceras acabadas. ¿Tendrá influencia en la opinión de los navegantes lo que pasa en Barcelona con el AVE?

Vamos a dar un voto de confianza ya que parece que avanzan según lo estipulado. Si alguien quiere añadir algún comentario puede hacerlo justo aquí debajo.

divendres, 2 de novembre de 2007

Lotería

En otro orden de cosas, una vez consultada nuestra 'pitonisa', y en exclusiva os adelantamos que el número agraciado en la Lotería de Navidad de esta año será el:



De venta en Sa Botiga y miembros de la Junta.