Les festes de Sant Gaietà ja són aquí. Ahir va tenir lloc l’acte institucional d’obertura del període festiu de Llucmaçanes amb la lectura del pregó que enguany va anar a càrrec de David Márquez Carreras. És professor d’Estadística i Investigació Operativa del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i llucmaçaner des que tenia quatre anys fins als 18, que va marxar a Barcelona a estudiar i on hi va quedar.
“Per als qui no em coneixen, jo som en David de ca na Dolors, es fill d’en Josep i na Dolors des carrer Malbúger, germà d’en Carlos, na Marta, na Sonia...” passant pels concos, cunyats, nebots i tota la família. Així de proper va ser l’inici d’aquest pregó que va voler reviure tot un seguit d’anècdotes i records d’aquells anys d’estada al “poblat de Llucmaçanes, que en el fons és com els contes de n’Astèrix, un poblat d’irreductibles, passa el temps però segueix mantenint el seu esperit inamovible i que encara té aquesta gràcia que el fa tant atractiu”, apuntava.
David Márquez va parlar de totes aquestes vivències i anècdotes viscudes a peu de carrer, mitjançant la creació d’un conte, “El poble màgic”, en què va tenir com a protagonista un nen ben petit anomenat David. La narració començava amb un jove, en Josep, que li agradava anar en bici, però cada dos per tres era al mecànic. Tant d’anar-hi va acabar enamorant-se de la veïna de dalt, na Dolors. La parella va partir cap a un lloc fantàstic que els hi havia recomanat un follet però primer van fer aturada a la ciutat dels tres noms: Maó-Mahón-Mô”.
“El primer flash de Llucmaçanes que té en David”, ja que el pregoner va parlar sempre en tercera persona com a narrador omniscient, “era ell fent equilibris damunt els fonaments de sa casa que s’estaven fent entre Torrechica i sa casa de n’Aguedita i en Lorenzo”.
Entre els mil i un records que Márquez va voler compartir amb el públic, format per més de 250 persones, van trobar-se sis personatges especials per a ell. En Toni de can Buinó, s’alcalde pedani, nominatiu que li feia molta gràcia; na Margarita, que en David li tenia molta por ja que era la de les injeccions; en Pedro es barber, que recorda quan hi anava a tallar-se el cabell; en Paco Cuentarrollos, que sempre tenia alguna història a contar; na Maria Antonia de sa botiga vella i Donya Nati, professora de l’escola de Llucmaçanes on ell va anar. Va recordar també el trasllat dels alumnes a Virgen del Carmen assegurant que la sensació que va tenir va ser “què petits que som quan sortim de Llucmaçanes”. A aquests personatges hi va sumar en Toni Malagarba, na Bego de cas Fuster, en Martí de ses Usines, na Cristina de cas valencià, en Cuquin o en Sito de can Baldomero, entre molts altres, com a part bàsica dels seus records llucmaçaners.
Va parlar també del consell consultiu d’experts format per cinc savis que seien davant l’escoleta a prendre la fresca i que decidien coses bevent una poció màgica feta de ginebra. Va recordar Cas Setze, “una casa encantada plena d’al·lots. Sa gent deia que eren setze però ningú mai els va poder posar junts i comptar”.
També va donar a conèixer la seva relació amb el senyor Cots que, després que li cridés l’atenció perquè no sabia què havia de fer mentre feia de monaguillo, va veure clar que allà no hi tenia futur”. Aquest conte màgic va acabar amb el seu protagonista que, malgrat viure a Barcelona amb la seva família, se li va demanar fer el pregó. I en David va acceptar”.
Llucmaçaner de s’any
Aquest acte va tenir un altre moment especial, el nomenament del Llucmaçaner de s’Any. Va ser Víctor Pons, l’ànima creadora dels gegants de Llucmaçanes, l’elegit per ostentar aquest títol. Curiosament, abans d’aquest nomenament, Víctor Pons havia fet entrega al president de l’Associació de Veïns, Santiago Gomila, de la nova col·lecció de segells de gegants del món, on hi participen els de Llucmaçanes. La festa va acabar amb el primer ball dels gegants en Perico i n’Aguedet i en Joan i na Rita, i un concert de la Menorca Swing Band.
Diario Menorca M.P.F. Maó