PREGÓ DE LLUCMESSANES
Pes que no em coneixeu jo som en David de ca na Dolors; es fi d’en Josep i na Dolors des carrer Malbúger; germà d’en Carlos, na Marta, na Sònia i na Montse; cunyat de na Luise d’Irlanda, en Rotger d’Alaior, en Mai de Migjorn i en Miquel d’IB3; i conco de n’Andrea, en Lluís, na Mireia, en Solen, na Laia, n’Aina, n’Inish i en Marc. Tot açò només de Menorca.
Tenc tres fietes precioses amb na Sílvia que són com tres princesetes, na Laura, n’Ariadna i na Mònica. Hi ha un destí familiar que diu que alguna d’elles vindrà a viure a Menorca, per aquí a prop.
Es meu avi Joan era menorquí, de per Sant Lluís, i se n’anà a viure a Barcelona per sa guerra. Mon pare i ma mare són de Barcelona i van venir a viure a Llucmessanes, en part perquè ma mare visqué a Llucmessanes de petita i en part perquè mon pare s’hi va enamorar. Jo em consider d’aquí i me n’he anat cap allà per sa feina i ara toca que alguna d’elles faci es camí contrari.
Vaig viure a Llucmessanes des de principis des anys 70 fins que vaig acabar es doctorat amb matemàtiques i vaig guanyar una plaça de professor a sa Universitat de Barcelona i m’hi vaig quedar. En es fons, som un apàtrida, pes d’aquí sempre he estat Es català i pes d’allà sempre som El menorquí.