dilluns, 17 de desembre de 2012

3a Excursió Camí de Cavalls


El passat dijous 6 de desembre 42 persones vam partir amb bus de la Plaça Sant Gaietà per anar d’excursió, no estàvem convençuts que caminaríem. La raó, un nivolat negre i amenaçador s’atracava pel nord de Menorca. Amb un poc de retard vam partir rumb a Favaritx, lloc de partida de la nostra ruta. 

En arribar, el nivolat amenaçador ja s’havia convertit en una autèntica estora que no deixava passar ni un raig de sol. Però valents vam decidir començar a caminar (feia un bon fred). No va tardar gaire en arribar la pluja. Primer van ser el que anomenem, quatre gotes, però poc a poc, les quatre gotes calaven damunt l’esquena i sobretot a les cuixes. 
Només hi havia una esperança per no arribar pops a Llucmaçanes: que sortís la tramuntana!!!. 


">

De cop va deixar de ploure però el sol no feia acta de presència. La pausa de la pluja va ser agradable però ningú tenia clar que allò hagués acabat. I efectivament, poca estona després, quan ja havíem deixat cala Caldes, l’aigua freda de la pluja es va fer una mica més intensa. Per sort, va durar poc, segurament, ara si, empesa pel vent de tramuntada que deixà el cel net com una patena. 

Quan vam arribar a les barreres de Mongofre Nou vam fer una aturada, per berenar i per agrupar de nou el grup. Hi havia alguns arreplegats que tot es camí xerraven i contemplaven el paisatge, es van agafar el seu temps!! D’altres van anar per feina i a un bon pas. 

Sigui com sigui, davall els eucaliptus ens vam tornar a ajuntar per fer el tram final.Ara començava una de les parts més polides del tram: ses salines de Mongofre, una zona d’alt nivell ecològic i un bon punt per a l’observació d’ocells. És una terreny que just plou s’aigua i es fang fan acta de presència, la qual cosa dificulta una mica el caminar. Hem de confirmar que hi va haver qualque caiguda. Tot, però,  va acabar amb una bona anècdota, moltes rialles i suposam, que també amb una bona rentada per treure tot el fang de la roba. 

Ja quedava poc per arribar a Addaia. Els xalets començaven a fer acta de presència i el rellotge confirmava que la ruta arribava a la fi. Res feia pensar que quedava encara una bona costa. 
 Finalment, contents i amb restes de fang vam arribar a l’hora esperada a Addaia. Els dos autobusos ens retornaven a Llucmaçanes per poder acabar amb una bon dinar.

 Des d’aquí volem aprofitar per donar les gràcies a totes les persones que vau col·laborar amb el dinar: al cuiner que va acabar la paella, a tots els que vau dur el “fons de la paella”, i als encarregats de les postres que, per cert, van ser boníssims.  
Esperem continuar amb les rutes pel camí de cavalls i que de cada vegada hi hagi més gent que s’animi. 

Moltes gràcies a tothom!!!