Carlos Pons Pons. President de l’Associació de Veïns.
Autofitxa
El meu nom és Carlos Pons Pons, tenc 44 anys i sóc de Maó. Des de fa poc més de tres anys visc a Llucmaçanes i en l’actualitat sóc el president de l’Associació de Veïns. Treballo com a policia portuari i m’agrada dedicar el meu temps lliure a llegir i anar a caminar pel camp. Sortir d’excursió em permet relaxar-me i sortir de la rutina.
El passat mes d’octubre va ser escollit nou president de l’Associació de Veïns de Llucmaçanes. Com afronta aquest nou repte?
Com tothom que comença en un lloc nou, tenc la intenció d’aportar coses noves. Però en línies generals m’agradaria continuar pel mateix camí que els meus predecessors. Una de les coses que estem reactivant és la pàgina web. Feia estona que existia però la teníem un poc abandonada. L’hem reconvertit en un blog amb l’objectiu d’involucrar a tots els socis de l’associació i no només als nou membres de la junta.
Tenia previst sortir escollit president?
No, però Llucmaçanes és molt petit i saps que entre 400 socis que som et pot tocar. No m’ho esperava però no tenc cap problema en ser-ho.
Ho viu com un responsabilitat?
Quan ets president, en part sí que et sents més responsable. Però si alguna cosa caracteritza aquesta associació és que fem feina en equip i que tot el poble col·labora. L’associació fa partícips els seus 400 socis.
Quines són les seves tasques com a president?
El més habitual és fer feina per organitzar una sèrie d’actes que són habituals cada any, com és el cas de les festes de Nadal, la torrada de Sant Antoni o les festes de Llucmaçanes.
Quines millores necessita Llucmaçanes?
Fa dos anys van finalitzar les obres de clavegueram, que es van allargar durant dos anys. Ara falta connectar amb Maó. A més, també s’ha de soterrar la línia elèctrica i telefònica. Són projectes que estan pendents de fer i que en principi es faran. A més, un dels grans reptes és intentar tenir transport públic.
Estan satisfets amb el tracte que reben per part de les administracions?
A nivell personal, sí. Crec que ens tracten bé. Es deu, en gran part, a que som una associació molt activa i que som nosaltres mateixos els que organitzam moltes coses.
Vostè fa tres anys que viu a Llucmaçanes. Què és el que més li agrada?
La sensació d’estar a prop de Maó però alhora viure enmig del camp. A més, l’ambient és molt agradable, semblant als dels pobles antics, com una gran família. La tranquil·litat que s’hi respira i l’harmonia que hi ha és el millor, tothom que ve a aquí coincideix en destacar el mateix.
fuente: Diario Menorca
fuente: Diario Menorca