dimecres, 3 d’octubre del 2007

Pregón y "Llucmaçaner de s'any"

MARIA SOLÁ (Maó) Diari Menorca (30/07/2007)

Poblet menudet és Llucmaçanes, petit però de cor gran, moltes gràcies Llucmaçanes, per l’amor que m’has donat”. Les animades notes de l’himne de Llucmaçanes sonaven al Pla de l’Esglèsia minuts abans de les 20.30 hores, mentre residents i visitants s’acomodaven per escoltar el pregó que havia d’encetar les esperades festes de Sant Gaietà. Després d’una petita introducció a càrrec del president de l’Associació de Veïns, Lluís Gomila, Josep Carreras Olives va pujar sobre l’escenari, des d’on va protagonitzar un pregó carregat d’emoció i de records d’un temps passat al poble, “quan els carrers no estaven asfaltats i hi havia molta pols a l’estiu i moltes basses i fang a l’hivern”. Carreras, que tot i viure enfora no ha perdut en cap moment la relació amb el poble, va aprofitar per dedicar el text a la seva mare, llucmaçanera d’adopció, i a en Miquel Seguí, més conegut com en Miquel de can Borràs, un “amic i veí de tota la vida que fa poc temps ens va deixar per sempre”. Durant el seu parlament, Carreras va recordar un bon grapat de personatges del nucli residencial, entre ells n’Albert Coc i en Juanito ’es vi, els únics que tenien cotxe; na Margarita de cas Valencià, encarregada de posar les injeccions als més petits; en Toni Buinó, que tenia les vaques més grasses, o els companys d’escola com en Miquel de s’Olivar, en Xec des vi, o en José de Curnia, entre molts d’altres.

Llucmaçanera de s’any

Una vegada finalitzat el pregó l’Associació de Veïns va lliurar els premis als participants del torneig de bàsquet organitzat amb motiu de les festes patronals i en el que van disputar-se la primera posició els equips “salsitxes”, “bistecs”, “entrecots” i “llomillos”.

Finalment va arribar un dels moments més esperats de la vetllada, aquell en que s’havia de desvetllar un dels secrets millor guardats any rere any per la junta de l’Associació de Veïns: la identitat del Llucmaçaner de s’any. Enguany aquest honor va ser per a Consuelo Palacios, que fa aproximadament 30 anys s’encarregava de cuidar els fillets i filletes més petits del nucli, abans que tinguessin l’edat d’entrar a l’escola primària.